no em queda altra que imaginar la vida que m´estimaria al costat més proper del teu cos blanc i llarg.
És a dir, imagine la teua roba tirada al nostre llit, l´interior a un racó del bany, els teus cosmètics desperdigats, els teus escrits desorientats i les marques sellades a les tases de café dels teus llavis vermells, cómo no...
I la casa, imagine la nostra casa impregnada de llum davant un riu amb tendes de llibres al seu voltant. Els mobles que elegiriem, les parets que pintariem.
A últimes hores de la vesprada et veig encendre el nostre tocadiscs i com sempre, elegeixes a "Edith Piaf", segons el teu critèri, és perfecta per a quan la nit cau. Jo estic pendent de les teues mitges semitransparents i la cosa es va posant interessant.
Embriaguem les cambres amb olors de ví, formatges i cafés. Desprès aplega el meu moment idil.lic, caus sosegada al nostre llit.Tanque les finestres i enfile les cortines, quan estàs permanent i intacta als llençols. El teu cos nu sembla verge a la vista, però només ho sembla.
Al matí et poses un vestit blanc i sortim a passejar per la ciutat. Comprem maduixes, té i obres literàries del segle XIX.
Si la meua vida així fóra, seria en rosa, com no puc gaudir-te, està plena de clars-oscurs i encara no he esbrinat les tonalitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario