Pot ser ara no s´escolten als grills en les vesprades caloroses de l´estiu mediterràni que tu tan bé coneixes.
Pot ser que per aquella època a les xiques no els flipara el teu accent italià; però si, tens la seguretat de que la teua germana continuarà tenint els cabells vermells i un segón nom d´una exnovia alemanya, herència de la bohemia antiga del Cabanyal que encara queda.
I tu, seguiràs sent el fill de la dona que és coneguda com una ROCA, aquella que va aconseguir sortir tot sola amb dos fills menuts sense seguretat de pes a la butxaca; aquella a la que no li agradaven els metges i aquella que un dia fortuit va morir amb milers d´històries que contar.
Crec que tens la boca del teu pare; un home amb cognom de senyoret de l´horta nord prou paregut a un dandi de l´època.
Malgrat el dolor, els records, m´agrada el santuari amb fotos en blanc i negre que serveixen per commemorar-los totes les vegdes que fan i faràn falta.
De voltes em dius d´abandonar i obrir un bar espanyol prou lluny, però res de bous ni flamenc, tampoc el pernil damunt la barra, això ho voldrien els de "callejeros viajeros" però no és el que et defineix a tu. Tal vegada el llibre "Entre limones" et podria dónar idees.
Hem construit un món menut de sinceritat i confiança dins quatre parets amb converses acompanyades de ví, sucs, cantautors i menjars.
Algú amb qui confiar, sentir-se viu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario