Nosaltres per fí ja em gaudit de presentació oficial. Jo sóc aquesta, em veus?Vaig amb abric blau i jo amb un negre i porte mocador blanc. Com fa fred si vols ens sentem dins. Tens els cabells més oscurs del que m´he imaginat, els teus ulls són grans i del color dels meus; en canvi els meus són més menuts, però quan em tallen el monyo tinc cara de xiqueta menuda.
Bueno...ets humil, hi ha rises de sinceritat, amb ganes.
Amb coses coincidim i ens caiguem amb gràcia.
Hi ha altres que no compartirem. Les mares es converteixen en el tema central una bona estona.
La vergonya la varem perdre fa temps.Volem tindre fills i ja tenim els noms pensats.
Em parles de les teues visions a les terres del Marroc i jo de la meua Grècia.
-per què tot açò era tan dificil?
-No crec que siga fàcil mai.
-però entre nosaltres ha sigut diferent...
No crec que t´haja fet mal el meu amor, la meua sort; no hem semblat unes boges, ni xiques serioses, ni s´ hem quedat d´arrere esperant, tampoc voliem ser les més elegants i l´armadura l´hem deixat a casa.
Només et puc dir gràcies per retirar-te, perquè xicona... jo estava esperant!
-Què vas a pagar? Tinc un billet de 20 que el vuic estrenar!
-No, així m´asegure que em voldràs combidar a un altra aigua amb gas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario