3 anys

Aquesta és una bona estampa, ens defineix prou bé. Podria ser un dissabte qualsevol passejant per l´horta nord. Disfrutant de la simplicitat de les corrandes d´una parella estable. Amb el gos, amb jardins amagats.

Paraules d´amor senzilles i tendres. Tenim 20 anys. Construïm el nostre món com millor sabem.
Celebrem festes per a persones fantasmes.
Celebrem el dia de: enhorabona no sóm drogadictes! Apareguem en festes amb barrets extravagants. Fem taules que són rotondes y rotuls que ens donen llum tènue.
Una pizza amb un condiment especial és un esdeveniment i un menjar basura és un premi.
Què passa si ens burlem de la dentadura de "Morgan Freeman" i quasi ens tiren del cinèma per això?
I qué si a la veïna de dalt li molesta el concert de Manel que em fas a primera hora del matí amb la teua guitarra?
I què, si anem a Madrid en estiu?
I si...ballem...d´una manera un tant especial....

Tinc mil imàges del que hui fa tres anys va començar i me pesen les bones. Me valen les que em fan feliç, la gran part d´elles em fan vore al Tendre com és ell, com sóc jo, estimar-vos i admirar-mos. Jo t´admire.

Així és el sol en el 2012, els colors, els núvols. Així és Leo quan demana que l´acaronen. Esta forma tenen els meus llavis quan diuen: T´estime. Així són els nostres alumnes. Els nostres pares i amics. La nostra roba i els nostres pentinats. Així és el nostre carrer. El nostre Sabina i el nostre Serrat. El meu Llach i el teu Silvio. Així ets tu quan em dius: em fa mal el cap. I jo quan conteste: a mi em fa mal la panxa. Així sóc jo quan plore, quan sóc feliç. Així ets tu quan estàs ausent, quan tens ganes de revolució.

Gràcies per la festa, Tendre.

Bonica bso, perquè tots som principiants. Ja que estic ací la meua enhorabona a "Christopher Plummer", què gran paper! Merescut premi!

Records

Té el caràcter d´algú purament internacional. Més adelantada  a tots els temps que haja pogut viure i viurà. Endarrerida per agafar la nostalgia del passat que ens defineix com a dones, èssers humans. Com a èsser que desprecia les faltes ortogràfiques com punys molt afilats.

Si Sabina la coneguera la sometria a excentriques i desmesurades cites nocturnes amb formatges i vins càlids afirmant que els seus cabells són semblants a les fogueres de San Joan. Malgrat que és menuda, lleugera aparentment  fràgil, ell voldria cometre pecats a la seua cintura adolescent.

Recorda animalades a "Jo" la mujercita escriptora de mujercitas. Amb totes les característiques de la masculinitat que definia  a les germanes Brontë. Es poden fer zig-zags  amb el dits sobre la seua columna vertebral, per a mi aquest "defecte" és una imprenta del Romanticisme.

Mataria per vore-la vestida amb jaqueta negra llarga, amb barret de copa i fumar amb pipa tabac Rus.

Un dia d´aquest sé que volarà molt lluny que la confondrem per un raig de sol penetrant quasi verd, que per pura obligació tanca els teus ulls i et cega.

Busca-la a Paris, vora el Sena, escrivint estarà: rondalles, poesia, critiques de cinèma.

 Si no, sentada a l´herba del riu Turia.

-porque...¿sabes qué camarada?, menos da una piedra.

Llévame a Estados Unidos

Llévame a Estados Unidos, dices,
llévame a ritmo de jazz donde las carreteras caen desde
las bocas de yonkis
desnudos y las montañas son los pechos de las putas
más voluminosas.

Cántame al alba con voz de negro y córtame las espigas
de los ojos para ponerlas en tu solapa de instituto azul,
todo es azul
y las calles exhalando aire que es bruma que es aliento también;

hay un tren monodireccional que pasa tan rápido
y rebosante de náusea cortada leche cortada
hormonas
instinto de supervivencia y avalanchas personales excesivamente tempranas.

Llévame a ver el skyline, dices,
a sentir cómo nos pesa el reloj como poemas
inconclusos en la maleta y a ver
como un rebaño de adictos explota en el horizonte y
nosotros testigos cómo creen cómo nos crean cómo revientan
en una imagen que en nuestras retinas
siempre será tan bella como la aurora afilada

contra una mañana del norte.


Nosotras somos chicas de los años 60
americanas, delgadas, con poco pecho, feministas
que volvían locos a los Beatles.

L´instant

Si vull viure amb tu, bonica;
 no em queda altra que imaginar la vida que m´estimaria al costat més proper del teu cos blanc i llarg.
És a dir, imagine la teua roba tirada al nostre llit, l´interior a un racó del bany, els teus cosmètics desperdigats, els teus escrits desorientats i les marques sellades a les tases de café dels teus llavis vermells, cómo no...
I la casa, imagine la nostra casa impregnada de llum davant un riu  amb tendes de llibres  al seu voltant. Els mobles que elegiriem, les parets que pintariem.

A últimes hores de la vesprada et veig encendre el nostre tocadiscs i com sempre, elegeixes a "Edith Piaf", segons el teu critèri, és perfecta per a quan la nit cau. Jo estic pendent de les teues mitges semitransparents i la cosa es va  posant  interessant.

Embriaguem les cambres amb olors de ví, formatges i cafés. Desprès  aplega el meu moment idil.lic, caus sosegada al nostre llit.Tanque les finestres i enfile les cortines, quan estàs permanent i intacta als llençols. El teu cos nu sembla verge a la vista, però només ho sembla.
 Al matí et poses un vestit blanc i sortim a passejar per la ciutat. Comprem maduixes, té i  obres literàries del segle XIX.

Si la meua vida així  fóra, seria en rosa, com no puc gaudir-te, està plena de clars-oscurs i encara no he esbrinat les tonalitats.

Que la infantesa serà divertida

A tu que pasaves els estius en pobles Alicantins, per allò de les enfermetats i les bones respiracions et dedique unes poques paraules.

Pot ser ara no s´escolten als grills en les vesprades caloroses de l´estiu mediterràni que tu tan bé coneixes.

Pot ser que per aquella època a les xiques no els flipara el teu accent italià; però si, tens la seguretat de que la teua germana continuarà tenint els cabells vermells i un segón nom d´una exnovia alemanya, herència de la bohemia antiga del Cabanyal que encara queda.

I tu, seguiràs sent el fill de la dona que és coneguda com una ROCA, aquella que va aconseguir sortir tot sola amb dos fills menuts sense seguretat de pes a la butxaca; aquella a la que no li agradaven els metges i aquella que un dia fortuit va morir amb milers d´històries que contar.

Crec que tens la boca del teu pare; un home amb cognom de senyoret de l´horta nord prou paregut a un dandi de l´època.

Malgrat el dolor, els records, m´agrada el santuari amb fotos en blanc i negre que serveixen per commemorar-los totes les vegdes que fan i faràn falta.

De voltes em dius d´abandonar i obrir un bar espanyol prou lluny, però res de bous ni flamenc, tampoc el pernil damunt la barra, això ho voldrien els de "callejeros viajeros" però no és el que et defineix a tu. Tal vegada el llibre "Entre limones" et podria dónar idees.

Hem construit un món menut de sinceritat i confiança dins quatre parets amb converses acompanyades de ví, sucs, cantautors i menjars.

Algú amb qui confiar, sentir-se viu.

Benvolguda

Nosaltres per fí ja em gaudit de presentació oficial. Jo sóc aquesta, em veus?Vaig amb abric blau i jo amb un negre i porte mocador blanc. Com fa fred si vols ens sentem dins. Tens els cabells més oscurs del que m´he imaginat, els teus ulls són grans i del color dels meus; en canvi els meus són més menuts, però quan em tallen el monyo tinc cara de xiqueta menuda.

Bueno...ets humil, hi ha rises de sinceritat, amb ganes.
Amb coses coincidim i ens caiguem amb gràcia.
Hi ha altres que no compartirem. Les mares es converteixen en el tema central una bona estona.
 La vergonya la varem perdre fa temps.Volem tindre fills i ja tenim els noms pensats.
Em parles de les teues visions a les terres del Marroc i jo de la meua Grècia.

-per què tot açò era tan dificil?
-No crec que siga fàcil mai.
-però entre nosaltres ha sigut diferent...


No crec que t´haja fet mal el meu amor, la meua sort; no hem semblat unes boges, ni xiques serioses, ni s´ hem quedat d´arrere esperant, tampoc voliem ser les més elegants i l´armadura l´hem deixat a casa.
 Només et puc dir gràcies per retirar-te, perquè xicona... jo estava esperant!

-Què vas a pagar? Tinc un billet de 20 que el vuic estrenar!

-No, així m´asegure que em voldràs combidar a un altra aigua amb gas.

Freud amb puro 1h 41 min

La nit pintava bé. Premi: sopar menjar basura. Agraïment: parlar mitjançant una llibreteta i mirada penetrant amb odi cap als nét d´un ric amb franquícia. Jo vull vore: El método peligroso. Pensava que la història era altra cosa. El tràiler com sempre és! pretén provocar i incitar: vine a veure´m. I vaig i em sente i...uns parlen, altres ronquen, altres abandonen...

I jo pensant quasi quasi preferisc a Piaget i a Quique Saiz i la teòria de Freud sempre tan anal...queda clar! amb sis fills i una dona tan poc atractiva no tenia on practicar el sexe i es va tancar a una biblioteca (que ademés canta!) a fumar i a pensar com ajudar les seues pacients i com portar-les al llit desprès, més tard pensaria en escapar de Hitler i que aquest no el fera pacient seu.

Si algo m´ha deixat aquesta pel.lícula és la bona imatge que vos mostre d´ells dos al veler de veles vermelles i una pregunta: ¿por qué reprimir nuestros instintos más básicos?

I sin saber molt, de seguida estava gitada al llit. I la nit pintà molt bé.