Té el caràcter d´algú purament internacional. Més adelantada a tots els temps que haja pogut viure i viurà. Endarrerida per agafar la nostalgia del passat que ens defineix com a dones, èssers humans. Com a èsser que desprecia les faltes ortogràfiques com punys molt afilats.
Si Sabina la coneguera la sometria a excentriques i desmesurades cites nocturnes amb formatges i vins càlids afirmant que els seus cabells són semblants a les fogueres de San Joan. Malgrat que és menuda, lleugera aparentment fràgil, ell voldria cometre pecats a la seua cintura adolescent.
Recorda animalades a "Jo" la mujercita escriptora de mujercitas. Amb totes les característiques de la masculinitat que definia a les germanes Brontë. Es poden fer zig-zags amb el dits sobre la seua columna vertebral, per a mi aquest "defecte" és una imprenta del Romanticisme.
Mataria per vore-la vestida amb jaqueta negra llarga, amb barret de copa i fumar amb pipa tabac Rus.
Un dia d´aquest sé que volarà molt lluny que la confondrem per un raig de sol penetrant quasi verd, que per pura obligació tanca els teus ulls i et cega.
Busca-la a Paris, vora el Sena, escrivint estarà: rondalles, poesia, critiques de cinèma.
Si no, sentada a l´herba del riu Turia.
-porque...¿sabes qué camarada?, menos da una piedra.
