Freud amb puro 1h 41 min

La nit pintava bé. Premi: sopar menjar basura. Agraïment: parlar mitjançant una llibreteta i mirada penetrant amb odi cap als nét d´un ric amb franquícia. Jo vull vore: El método peligroso. Pensava que la història era altra cosa. El tràiler com sempre és! pretén provocar i incitar: vine a veure´m. I vaig i em sente i...uns parlen, altres ronquen, altres abandonen...

I jo pensant quasi quasi preferisc a Piaget i a Quique Saiz i la teòria de Freud sempre tan anal...queda clar! amb sis fills i una dona tan poc atractiva no tenia on practicar el sexe i es va tancar a una biblioteca (que ademés canta!) a fumar i a pensar com ajudar les seues pacients i com portar-les al llit desprès, més tard pensaria en escapar de Hitler i que aquest no el fera pacient seu.

Si algo m´ha deixat aquesta pel.lícula és la bona imatge que vos mostre d´ells dos al veler de veles vermelles i una pregunta: ¿por qué reprimir nuestros instintos más básicos?

I sin saber molt, de seguida estava gitada al llit. I la nit pintà molt bé.

Tocar amb la ment

Suzanne et va dur al seu amagatall, junt al riu.
Pots escoltar els vaixells passar,
pots passar tota la nit al seu costat,
i saps que està mig boja,
però per açò mateix és perquè estàs allí.
Et dona té, i taronges que va dur de la Xina.
I quan tractes de dir-li que no tens amor per donar-li,
t'agafa en els seus braços deixant que siga el riu el que conteste que sempre has sigut el seu amant,
i que vols viatjar amb ella, que vols viatjar,a cegues.
I saps que confiarà en tu,

per haver tocat el seu cos perfecte amb la teua ment

Continuaré criticant les noves modes de pentinats

Cantaré sense tindre cap altre remei...

 Hi ha dos dones riques sentades a un café de New York city i algú toca la guitarra per a elles, cada dia un ocell menut visita i canta a una finestra gastada i un homenet menja el seu desdejuni acompanyat del seu so, unes botes han sigut salvades i ara caminen acompanyant altres peus més lleugers. Hi ha cavalls verds, i nòvios que fan trenes als cabells de les seues nòvies. Hi ha taques vermelles en les motxilles de cuir. però ara, on són aquelles motxilles?

Que un raconet farà d´escenari

i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

Volvemos a abrir

De tornada, havia perdut la contrasenya del antic.

NUNCA MAIS