lunes, 27 de febrero de 2012

3 anys

Aquesta és una bona estampa, ens defineix prou bé. Podria ser un dissabte qualsevol passejant per l´horta nord. Disfrutant de la simplicitat de les corrandes d´una parella estable. Amb el gos, amb jardins amagats.

Paraules d´amor senzilles i tendres. Tenim 20 anys. Construïm el nostre món com millor sabem.
Celebrem festes per a persones fantasmes.
Celebrem el dia de: enhorabona no sóm drogadictes! Apareguem en festes amb barrets extravagants. Fem taules que són rotondes y rotuls que ens donen llum tènue.
Una pizza amb un condiment especial és un esdeveniment i un menjar basura és un premi.
Què passa si ens burlem de la dentadura de "Morgan Freeman" i quasi ens tiren del cinèma per això?
I qué si a la veïna de dalt li molesta el concert de Manel que em fas a primera hora del matí amb la teua guitarra?
I què, si anem a Madrid en estiu?
I si...ballem...d´una manera un tant especial....

Tinc mil imàges del que hui fa tres anys va començar i me pesen les bones. Me valen les que em fan feliç, la gran part d´elles em fan vore al Tendre com és ell, com sóc jo, estimar-vos i admirar-mos. Jo t´admire.

Així és el sol en el 2012, els colors, els núvols. Així és Leo quan demana que l´acaronen. Esta forma tenen els meus llavis quan diuen: T´estime. Així són els nostres alumnes. Els nostres pares i amics. La nostra roba i els nostres pentinats. Així és el nostre carrer. El nostre Sabina i el nostre Serrat. El meu Llach i el teu Silvio. Així ets tu quan em dius: em fa mal el cap. I jo quan conteste: a mi em fa mal la panxa. Així sóc jo quan plore, quan sóc feliç. Així ets tu quan estàs ausent, quan tens ganes de revolució.

Gràcies per la festa, Tendre.

Bonica bso, perquè tots som principiants. Ja que estic ací la meua enhorabona a "Christopher Plummer", què gran paper! Merescut premi!

martes, 31 de enero de 2012

Records


Té el caràcter d´algú purament internacional. Més adelantada  a tots els temps que haja pogut viure i viurà. Endarrerida per agafar la nostalgia del passat que ens defineix com a dones, èssers humans. Com a èsser que desprecia les faltes ortogràfiques com punys molt afilats.

Si Sabina la coneguera la sometria a excentriques i desmesurades cites nocturnes amb formatges i vins càlids afirmant que els seus cabells són semblants a les fogueres de San Joan. Malgrat que és menuda, lleugera aparentment  fràgil, ell voldria cometre pecats a la seua cintura adolescent.

Recorda animalades a "Jo" la mujercita escriptora de mujercitas. Amb totes les característiques de la masculinitat que definia  a les germanes Brontë. Es poden fer zig-zags  amb el dits sobre la seua columna vertebral, per a mi aquest "defecte" és una imprenta del Romanticisme.

Mataria per vore-la vestida amb jaqueta negra llarga, amb barret de copa i fumar amb pipa tabac Rus.

Un dia d´aquest sé que volarà molt lluny que la confondrem per un raig de sol penetrant quasi verd, que per pura obligació tanca els teus ulls i et cega.

Busca-la a Paris, vora el Sena, escrivint estarà: rondalles, poesia, critiques de cinèma.

 Si no, sentada a l´herba del riu Turia.

-porque...¿sabes qué camarada?, menos da una piedra.

sábado, 7 de enero de 2012

Llévame a Estados Unidos

Llévame a Estados Unidos, dices,
llévame a ritmo de jazz donde las carreteras caen desde
las bocas de yonkis
desnudos y las montañas son los pechos de las putas
más voluminosas.

Cántame al alba con voz de negro y córtame las espigas
de los ojos para ponerlas en tu solapa de instituto azul,
todo es azul
y las calles exhalando aire que es bruma que es aliento también;

hay un tren monodireccional que pasa tan rápido
y rebosante de náusea cortada leche cortada
hormonas
instinto de supervivencia y avalanchas personales excesivamente tempranas.

Llévame a ver el skyline, dices,
a sentir cómo nos pesa el reloj como poemas
inconclusos en la maleta y a ver
como un rebaño de adictos explota en el horizonte y
nosotros testigos cómo creen cómo nos crean cómo revientan
en una imagen que en nuestras retinas
siempre será tan bella como la aurora afilada
contra una mañana del norte.


Nosotras somos chicas de los años 60
americanas, delgadas, con poco pecho, feministas
que volvían locos a los Beatles.